AUTOAVALUACIÓ per Patricia Bou

Aquesta entrada és un poc especial, en primer lloc perquè pot ser aquesta siga la última entrada a aquest bloc cosa que anuncia el final i la veritat encara que aquest quadrimestre ha estat emboirat per una situació surrealista causada pel COVID19,  ha estat un quadrimestre interesant, llàstima no haver pogut treballar-lo com mereixia. L’altra raó que fa especial l’entrada és el caràcter d’aquesta, és la primera vegada que tinc que escriure un text d’aquest tipus, perdoneu si no acaba d'estar a la altura, es tracta de fer una autoavaluació per a l’assignatura de Didàctica de l’Educació Física del grau de Magisteri a la Universitat de Valencia. Així que vaig a intentar respondre a una series de preguntes i reflexionar sobre les respostes que hi vaig donant aquestes.

Així que mans a l’obra, en primer lloc vaig a intentar donar resposta a dos preguntes que segurament resulten obvies en una autoavaluació, com són. Què he après? I què he fet per a que es done eixe aprenentatge? Seran unes preguntes obvies a fer-se per a la finalitat d’un text com aquest, però gens fàcil de respondre; bé més que de respondre d’organitzar, podria fer una llista de la quantitat de coses que he donat , sobre tot de les conceptuals. Però no pretenc enumerar un per un els “temes” que hem treballat, ja que segurament no seria una resposta reial del que he après, sols una llista agafada del Aula Virtual que res tindria a veure en el que vull aconseguir amb aquest text. Es tracta de ser sincera i ser capaç d’analitzar i relacionar amb el que he viscut o viuré, allò que m’enduré a la meua maleta cap al meu futur pròxim, eixes coses que perduren i que segurament no oblidaré en un parell de mesos com a molt tard.

Per suposat, abans de començar he tingut que tirar la vista enrere per recordar totes i cadascuna de les sessions tan presencials com les no presencials que he viscut al llarg d’aquest quadrimestre, així com tornar a llegir els diferents apunts i anteriors entrades que he fet aquest bloc de l’assignatura, i no per estudiar-les a fons i poder ficar amb exactitud tot el que hem treballat, això ja ho sap el mestre, es ell el que ha planificat aquesta assignatura, sinó per veure si reialment ara formen part de mi.

Desprès de fer aquesta ullada a tot el que he fet  he sigut més conscient de tot allò que he après sense quasi adonar-me conte , i ho dic així perquè amb la manera amb la que hem treballat a aquesta assignatura dona la sensació que no ha sigut un gran esforç fer-ho. I no interpreteu mal les meues paraules, no vull que penseu que ha sigut fàcil, sinó que al fer-ho de la manera que Jorge proposa no resulta tediós fer-ho. Per a que ho entengueu millor, no he viscut aquesta assignatura amb pesades classes teòriques que en moltes ocasions fan que desconnectes, que va, ha sigut molt més reflexiu, ha sigut com si ens a ajudés a entendre allò del que parlàvem, més a arribar al per què de les coses, que nosaltres mateixos arribarem a les nostres pròpies conclusions sobre alguns temes, que reflexionarem, investigarem que estiguérem oberts al canvi, em donava la sensació que volia alumnes que no es conformaren en allò que hi havia.   

Per suposat he llegit moltes coses, una cosa no lleva l’altra, però en cap moment me he sentit que allò que llegia era el Sant Grial, eren textos que portaven a la reflexió a la comprensió, a reafirmar els meus pensament o inclòs a canviar altres. A més sempre d’introduir algun tema nou he tingut l’oportunitat d’expressar-me tant a les classes (presencials i virtuals) com a aquest bloc i en cap moment ningú m’ha dit que el que deia estava bé o malament. I explique açò que pot dur a la confusió de que no he rebut cap “correcció” i que al mestre li tenia igual tot, res més lluny. El que vull expressar es que sempre teníem la oportunitat de defendre la meua postura i si en algun moment, pot ser, no arribarem a una conclusió encertada Jorge reflexionava també sobre el seu punt de vista per veure si vist de una altra manera podíem aclarir  més les coses, els conceptes, però mai des de un punt de vista inquisitiu on el que ell deia anava a missa, de fet la sensació era de que ell també estava a disposat a escoltar altres punts de vista i aprendre d’ells, i no sols en qüestions més teòriques, més conceptuals, sinó quan els conceptes a aprendre eren aplicat a la pràctica.

Per poder acabar de definir un poc el que vull dir del tipus de classes, de aprenentatge que he rebut per part de Jorge o al menys així les he viscut,  vaig a tirar mà de uns dels conceptes que hi hem treballat a l’assignatura i que sempre en algun moment han estat presents a aquesta. Vos fique en context, un dia va presentar tres perspectives curriculars la Tècnica, la Pràctica i la Crítica, tres conceptes que ha dia de hui els comprenc però que em costen expressar amb les meues paraules. La perspectiva Tècnica la tinc més que clara, eixa segur, ja que segurament siga la que més present ha estat a la meua etapa escolar. On el meu paper com alumna era el de reproduir, on els objectius eren el marcats/estereotipats i per tant l’avaluació era l’única que cabia, reproduir per escrit allò dit a classe, entrar dins del rang marcat, oblidem-se de la diversitat i que el important és que en algun moment pugues arribar a fer-ho, te igual que tots no fem les mateixes marques i per suposat el que no cap en questa perspectiva es que tu pugues arribar a una altra manera de fer les coses, no estava permès canviar el món, les coses eren com eren i no hi havia opció al canvi, lo important és formar persones que siguen aptes per al món laboral.

Desprès està la perspectiva Pràctica,  la que fins al moment puga ser la que més he practicat en la poca experiència que tinc com a docent. Supose que es la única manera que veia de canviar el que m’havien ensenyat, allò que hi vaig patir. Donar una teoria que explique el perquè de les coses per a que el alumnat sàpiga per a que serveix la cosa en qüestió i desprès fer una demostració pràctica, a la fi una educació que més que a la reflexió, amb una visió de canvi, he descobert que és una educació de comprensió. He descobert després de gaudir de les classes amb Jorge que tampoc és aquesta perspectiva la que en un

futur vull a dur a terme, m’agradaria ser més de aplicar una perspectiva Crítica, una manera de fer les coses que fins al moment hi havia sentit parlar però que ningú posava en pràctica, fins ara. I dic fins ara perquè ara sabreu o igual podeu entendre millor el que volia explicar de quina finalitat han tingut les classes que he experimentat amb Jorge. En primer lloc vull donar les gràcies per fer-nos partícips del ensenyament i el aprenentatge com de la nostra avaluació, una cosa que entra en aquest tipus de perspectiva curricular, la Crítica, gràcies per aprofitar l’Educació Física per poder veure quina és la societat que ens rodeja, tractant temes que necessiten atenció urgent i fer que tinguem granes de fer alguna cosa al respecte, convidar-nos a investigar de allò que ens interessa, en definitiva gràcies per intentar que siguem persones involucrades al món no sols espectadors del món, aquestes eren les classes que he viscut i d’aquesta manera Jorge aconseguia la seua missió en més o menys grau.

Si continue pensant en el desenvolupament de les classes del curs també em venen al cap uns altres conceptes als que dedicarem una entrada al bloc, no se si recordareu allò del sentit dèbil i sentit fort relacionat amb el coneixement pràctic, eixe que fa que el alumnat aprenga a través de la pràctica i depenent de com acabarem de enfocar, que extraguérem d’eixes activitats podríem haver experimentat les accions des de un sentit dèbil o fort. Si tinguera que posicionar la experimentació de la majoria d’activitats pràctiques que he viscut a classe diria que jo les he experimentat des de un punt del coneixement pràctic amb sentit fort, ja que per suposat totes he pogut realitzar-les però no sols això, també he pogut comprendre la finalitat d’aquestes i a més compartir aquesta finalitat explicant detalladament les activitats que he realitzat.

Fins ara he parlat ja d’alguns del conceptes més “teòrics” que he treballat a aquesta assignatura, com són les tres perspectives curriculars i allò del coneixement pràctic, i dic més “teòrics” ja que els hem treballat amb una base teòrica com són alguns documents o buscant estos a internet així com els conceptes de pedagogia i didàctica dels que encara no he fet referència però no vos preocupeu que més avant els brindaré el lloc que mereixen. Però ara volia parlar d’allò que he après i que pot ser consten més d’identificar ja que no els hem treballat amb un gran títol en negre escrit a un llibre o document i tenen la mateixa importància sinó més.

Com ja he dit a les classes predominava la perspectiva curricular Crítica i com no, alguns dels conceptes que hem treballat no necessitaven una teoria prèvia per treballar-la, aquesta ja la sabíem, ara teníem que saber aplicar els conceptes a la nostra vida com a docents la que serà en algun futur la nostra vida quotidiana i així hem treballat alguns temes com la diversitat, com ajudar al nostre alumnat a afrontar les pors, valors, confiança, entre altres més temes que he pogut treballar mitjançant activitats que he tingut que crear, algunes acompanyada dels meus companys. Recorde molt gratament aquell teatre de peus, mai ho hauria pensat que poguérem contar una historia o entendre-la sols veient els peus dels actors, però i la quantitat de coses que hi vàrem treballar? En el meu cas, el meu grup i jo vàrem tractar el tema de la diversitat i encara que el principi no veia clar com fer front aquest tema, de sobte ens va vindre un vídeo que va per les xarxes molt emotiu i que era perfecte per intentar treballar el tema sobre ell, el nostre teatre el vàrem inspirar en aquest curt anomenat “Cuerdas”  (https://www.youtube.com/watch?v=4INwx_tmTKw), que bé ho vaig passar però no sols per això, crec que el recordi tant, ja que al ser un teatre de peus el vaig afrontar meravellosament, no m’agrada exposar-me molt davant la gent i menys parlar o actuar em dona molta vergonya, però aquella lona que separa el gimnàs de la facultat va ser la meua salvació, aquella lona que feia que sols es pogueren veure els nostres peus.             Però aquella lona també podia causar problemes, pensem que com ja he dit sols serien visibles els nostres peus a l’hora d’actuar i teníem que fer que la història s’entenguera, un moment de reflexionar tots junts de ficar idees en comú de provar una cosa per ací i altra per allà i tot va eixir meravellós, la veritat vàrem quedar contents amb el resultat. La veritat és que he contat amb un grup extraordinari que ha fet que treballar en grup haja resultat fàcil, el nivell d’implicació ha sigut màxim i no sols en aquest treballa sinó en tots, han sigut molt comprensius amb la meua vida personal on conte amb una família amb dos xiquets menuts i de vegades els meus horaris no poden coincidir amb el d’ells/es, però mai he tingut que donar explicacions de res i sempre ho han comprès.

També vaig experimentar moltes coses al fer aquella activitat on teníem que fer que les pors que molts menuts tenen que afrontar en el seu dia a dia es convertiren en alguna cosa positiva. Va ser una activitat que el principi ens va costar organitzar, des de el principi sabíem el tema, volíem aprofitar a part de tractar la por d’un xiquet, també es podia veure amb aquest tema les condicions i necessitats en les que molts xiquets de l’Àfrica en aquest cas es troben, fent que el alumnat s’adonés que encara queda un gran camí fins la igualtat. Però la veritat es que encara que l’activitat la vàrem realitzar, no vaig quedar en un bon gust de boca, no va eixir com jo pensava, segurament perquè la vàrem tindre que afrontar d’una manera improvisada , és a dir, no estava previst que la exposarem aquell dia pel que no estàvem preparats del tot, ni mentalment ni materialment, però encara que no va eixir com esperàvem finalment jo sóc de pensar que inclòs de les coses que no ixen com esperaves pot aprendre coses  i extraure les coses positives. Aquell dia em vaig adonar que puc muntar una activitat sense tindre-la preparada al cent per cent i segurament en el futur em trobaré més de una vegada en situacions paregudes, els dies en xiquets poden ser imprevisibles en moltes ocasions, inclòs el dia a dia pot ser imprevisible, és bo estar preparat per improvisar, per saber reaccionar a temps. Encara em queda camí per saber ser totalment resolutiva, però aquell dia vaig poder eixir del pas i em vaig sentir bé per eixa part, ara queda treballar en aspectes més tècnics i analitzar si amb les condicions optimes haguera eixit bé del tot, que no ho crec, sempre hi ha coses que millorar, vaig veure que hi havia coses que per a posar-ho a la pràctica a un aula tindríem que reestructurar. Però d’això es tracta quan treballem sobre la pràctica no? De adonar-se de les coses positives com no tan positives.

També durant el curs hem treballat altre tipus d’activitats més menudes, propostes de xicotetes activitats que al principi sols les feia sense buscar un altres sentit que fer una activitat per a jugar a classe, activitats que la majoria podrien aplicar-se a aules de Infantil. Però un dia vaig tindre una revelació, bé més que una revelació va ser que vaig entendre moltes d’aquelles xicotetes activitats que realitzàvem a classe que en un principi sols pareixien treballar conceptes més físics, com pot ser la psicomotricitat. Algunes d’eixes activitats hi havia passat a un segons plànol dintre del meu cap, pareixia que eixes que vam fer en grup m’havien calat més, aquelles que tenien un fons distint al de la “psicomotricitat”, al treball físic. Però un text que vam tindre que llegir va fer que tornés a pensar en elles, un text en que vàrem treballar diferents conceptes que es treballen en el món de la Educació Físca, que justifiquen aquesta en l’etapa de Educació Infantil, Gil Madrona, et. al (2008) Justificación de la EF en EI, aquest text ha fet que entengués alguna cosa més d’aquelles activitats, activitats de relaxació, activitats on treballàvem la confiança tapant-nos els ulls i deixant que un companys en bellugués per el espai, activitats amb globus, activitats cooperatives, totes  elles ocultaven alguna cosa més  que sols treballar el nostra condició física, amb totes elles vàrem treballar el diferents conceptes que aquest text ens a descobert, no oblidem que a més van ser ben descoberts per les diferents aportacions que la resta de grups varen fer als seus blocs, ja que aquell text va ser treballat d’una manera grupal, tant a nivell de grup xicotet com gran.

Abans vos ha comentat que a nivell conceptual també hem treballat dos conceptes que en moltes ocasions no hem pogut fer distinció entre ells com són la didàctica i la pedagogia, pensem que si transmetem des de el punt pedagògic, estem incloent les formes de fer-ho mentre que de l’altra manera sols serem persones/docents que es dediquem soles a transmetre informació.

Espere que fins ací quede clar el que he après a classe. Però també he dit que anava a intentar contestar a la pregunta de què fet per aprendre?, per a que ara mateix puga fer referència de totes eixes coses. Supose que el que el que he fet ha sigut implicar-me, pot ser que des de que va començar aquesta situació en la que encara es trobem haja estat menys implicada però no sols aquesta signatura sinó amb el curs en general. Però el meu temps de dedicació als temes de la universitat encara que parega mentida al estar tancada en família s’ha vist reduït, he fet tot el possible però sóc conscient de que no estat al mateix nivell que quan no estàvem a casa, en alguna ocasió inclòs m’he atraçat en alguna entrega o he perdut alguna entrada al bloc com una de un debat sobre un tweet,  però de veritat no ha sigut per no tindre ganes ha sigut perquè ha estat desbordada, se que no és excusa, sols que em dona ràbia ja que podria haver aprofitat més la oportunitat d’aprendre més. 

Però en general el que he fet a sigut implicar-me i això implica moltes coses una d’elles és haver estat present a totes les classes (crec que sols vaig fallar a una), al igual que realitzar totes les activitats demanades, però no crec que això siga avaluable al cent per cent si encara que hi estigues a classe no ten portes res, vull dir, que no val simplement assistir o fer el treball de una manera “automata” si no intentes traure tota l’essència i crec que és el que jo he intentat fer. També he intentat participar a tot el que he pogut i estar atenta a totes les aportacions dels meus companys/es ja que quan més informació acumule més varietat per poder reflexionar/aprendre.

Fins ací la primera part de la meua avaluació ja que no es tracta de analitzar el que he fet per mi, també hi ha que reflexionar sobre que he fet per la resta. Així que amb aquest pensament em toca preguntar-me, què he fet per a que els meus companys/es aprenguen? Una qüestió un poc difícil de contestar, no és que siga difícil en sí, és que crec que mai me he tingut que ficar en la tessitura de tindre que analitzar que és el que he fet o dit a les classes que els puga servir d’ajuda als meus companys/es, com ja he dit en alguna ocasió d’aquest escrit, el meu paper en la meua etapa escolar ha sigut sempre molt passiva, molt de reproduir el que el mestre deia i no de aportar res, el de ensenyar sempre ha sigut el paper del mestre, no el meu. Però pareix que això ha canviat.

A veure sempre he sigut una persona com ja he comentat que em costa parlar davant la gent, cada dia menys, supose que la edat és un grau, pel que és possible que a les classes presencials la meua aportació haja sigut més actitudinal que conceptual, vull dir que a els moments de reflexió al acabar les classes pot ser haguera pogut aportar alguna cosa més però ja he dit que parlar davant la gent no va molt en mi. Però per exemple si que considere que sóc una persona que me he comportat respectuosament a totes les classes, he fet tot el possible, he assistit a totes les classes i les a gaudit fins al últim segon, sempre intentant endur-me tot el possible tant de les activitats que realitzàvem, com del mestre així com de les aportacions dels meus companys. Així que en este a nivell d’exemple de actitud crec que he aportat tot el que podia i he predicat amb el exemple.

Després encara que no han sigut moltes les interaccions dins de classe, vull pensar que les poques que he fet hagen pogut ajudar algú, però també estan totes aquelles entrades al bloc, que no sols les he fet per a mi o per complir un objectiu de l’assignatura, també les he escrit per aportar alguna cosa als meus companys/es. De fet alguns dels textos has sigut treballat en gran grup on cada xicotet grup aportava una cosa relacionada amb el tema a tractar, imagine que al igual que a mi m’han servit les entrades all blocs dels meus companys/es, les meues també els han servit a d’ells/es.

Arribats a aquest punt d’aquesta autoavaluació ja he pogut descobrir el que realment he après, que he fet per aconseguir eixe aprenentatge i que he pogut aportar als meus companys/es, però encara queda una qüestió per resoldre, de que m’ha servit el que he après, el que fet per aprendre-ho i el que he fet per a que els meus companys/es aprenguen? En primer lloc, han servit per continuar omplint el sac de coneixement que al començar la carrera vaig obrir, tots eixos coneixements serviran en la actualitat per poder continuar formant- me ja que tot el que ocorre a la carrera pense que te un sentit globalitzador, al igual que passa a les aules amb els més menuts. M’explique el que vull dir és que quan dones, no sé, per exemple a primer psicologia del desenvolupament allò que has après no es quedarà al acabar la assignatura tancat a una caixeta, sinó que els coneixements adquirits a eixa assignatura podràs aplicar-los en unes altres com per exemple a Educació Física. Doncs crec que de moment per això em val tot el que he après a aquesta assignatura i sí pense en el futur igual, el adquirit a questa així com a la resta d’assignatures em valdrà per poder arribar a ser la mestra que en un futur vull ser, pot ser coemençant per fer les opsicions temides, qui sap hem treballat quantitat de idees, diferents perspectives d’enfocar l’ensenyança, totes correctes, sols nosaltres podrem elegir quina és la més correcta per nosaltres depenent del que vulguem aconseguí a les nostres aules, però el cas és que allò que he adquirit ja ho duc a les esquenes i estic seguríssima que algun dia, vindrà a la meua ment alguna activitat, pensament, reflexió, concepte, etcètera que els diferents moments passats al grau han deixat en mi, inclosa aquesta assignatura.

Si pense en que m’ha servit el que  fet per a prendre o per intentar aportar el que he pogut al meus companys, crec que la paraula general és ACTITUD, tot depèn d’aquesta, de les ganes que tingues per continuar educant i reeducant-te i sí heu llegit bé reeducant-te, ja que un dia en el procés d’aquesta assignatura així com aquelles més pràctiques on el sistema d’ensenyança optat per el mestre/a sempre a sigut molt paregut, eixe del que he parlat al principi d’aquesta autoavaluació, eixe sistema que no te valor si nosaltres no fiquem de la nostra part, per això sens dona la oportunitat de ser part, eixe sistema que ens proporciona ganes de no ser mers espectadors d’aquest món sinó que ens convida a canviar-lo, ha fet que jo mateixa haja que reeducar-me en alguns aspectes, decidir que amb la vergonya i amb la por de parlar en públic per no “fastidiar-la” ni jo arribe res ni crec que puga aportar molt als meus companys/es, així con no podré fer-ho al cent per cent a les aules. Segurament després d’haver escrit aquesta autoavaluació he sigut conscient de totes les coses que igual podria haver aportat i no ho he fet, cosa que per suposat quedarà reflectida a la meua nota final, però es tractava de ser sincer amb nosaltres mateix i segurament aquest ha sigut un del meus grans errors cara a l’assignatura, però de tot s’aprèn i ja ha arribat el moment de deixar enrere certes costums que segurament no m’aporten res, ni a mi ni als meus companys/es.

Cerc que ha arribat ja el moment d’anar concloent aquesta avaluació i la veritat em dona un poc de pesar ja que significa un final, un final sense final ja que tinc una sensació com de treball inacabat, aquesta assignatura al igual que altres en aquest quadrimestre s’ha vist emboirada per esta, i perdoneu l’expressió, “merda” de situació que en moltes ocasions ha fet que d’assignatures de les que estava gaudint, en alguns moments s’hagen fet poc pesades i tranquil Jorge no ha sigut un problema teu, ha sigut un problema genèric, ha sigut que de vegades tenia tant acumulat que no tenia ganes de res. Cosa que ha fet que en moltes ocasions haja treballat a desgana i per el fet de que tenia que fer-ho i la veritat no m’agrada treballar així, no m’agrada no gaudir d’allò que m’interessa per no poder-li dedicar-li el seu temps, però la situació s’ha presentat així i necessitaria quan acabés esta, fer un altra autoavaluació per veure que m’ha aportat aquesta situació.

Respecte l’autoavaluació, dir que m’ha resultat costos, però no negativament sinó perquè mai m’havia enfrontat a una cosa pareguda, alguna vegada he autoavaluat alguna activitat o part d’alguna assignatura però no amb la responsabilitat que aquesta comporta com és ficar-te una nota que no podrà ser canviada per el mestre. Per suposat podria ficar-me un 10 però, de què em serviria? Sols seria auto enganyar-me i pense que te igual el que em pose tampoc te un valor tan important com el que reialment he extret a nivell personal al fer aquesta autoavaluació, la nota si he de ser sincera serà una nota que crec que hem mereix per el meu esforç i que a la fi és al que estic acostumada.  Però sincerament després d’haver escrit l’autoavaluació ja soc conscient del que aquesta assignatura m’ha aportat i ara podria ficar-me un 10 per pujar la mitja i que el any que bé tinguera més oportunitats d’estudiar de mati ja que és el que em convé per la meua situació familiar i no estar 3 mesos lluitant per un canvi que mai arriba, però no va en mi, no seria honest aprofitar aquesta ocasió per aconseguir eixe fi, conta més el que després puga sentir i la pau interior que puga o no aconseguir. Siguem sincers encara queda molt per fer per a que aquestes notes numèriques deixen de tindre tant de protagonisme.

Ara si arriba el final, i sols queda agrair tot el esforç per part de tots/es per a que  puga tindre aquest bon sabor de boca finalment, gràcies per ensenyar-me eixa manera de treballar teua, pot ser que jo en uns anys puga ser partícip d’aquest canvi en l’educació que ja alguns aneu aconseguint i disculpa si no he pogut arribar a un 10 he intentat fer-ho el millor que he pogut, però després de les paraules que he escrit no seria just, el únic que queda ara és dir-te que continuaré treballant en les meues mancances descobertes, i que encara que ha sigut un poc difícil açò de autoavaluar-se i que segurament no siga la millor autoavaluació és el calia fer, amb ella has acabat de donar-nos eixa confiança de ser totalment part del nostre aprenentatge. GRÀCIES PER GUIAR-ME/AJUDAR-ME A CONTINUAR CREIXENT.

LA MEUA NOTA NÚMERICA ÉS: 8.5

PATRICIA BOU MATEU.